Què són els drets humans?
Els drets humans són drets inherents a tots els éssers humans, sense distinció de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua, o qualsevol altra condició. Tots tenim els mateixos drets humans, sense cap discriminació. Aquests drets estan interrelacionats, són interdependents i indivisibles.
Els drets humans universals sovint es contemplen i es garantitzen per la llei, mitjançant els tractats, el dret internacional consuetudinari, els principis generals i altres fonts del dret internacional. El dret internacional dels drets humans estableix les obligacions que tenen els governs de prendre mesures en determinades situacions, o d'abstenir-se d'actuar de determinada forma en altres, a fi de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals dels individus o grups.
Universals i inalienables
El principi de la universalitat dels drets humans és la pedra angular del dret internacional dels drets humans. Aquest principi, tal i com es destacà inicialment en la Declaració Universal dels Drets Humans, s'ha reiterat en nombrosos convenis, declaracions i resolucions internacionals de drets humans. A la Conferència Mundial de Drets Humans celebrada a Viena l'any 1993, per exemple, es disposà que tots els Estats tenien el deure, independentment dels seus sistemes polítics, econòmics i culturals, de promoure i protegir tots els drets humans i les llibertats fonamentals.
Tots els Estats han ratificat almenys un, i el 80 per cent d'ells quatre o més, dels principals tractats de drets humans, mostrant d'aquesta manera el consentiment dels Estats per establir obligacions jurídiques que es comprometin a complir, i conferint-li al concepte de la universalitat una expressió concreta. Algunes normes fonamentals de drets humans gaudeixen de protecció universal en virtut del dret internacional consuetudinari a través de totes les fronteres i civilitzacions.
Els drets humans són inalienables. No s'han de suprimir, excepte en determinades situacions i conforme a unes garanties processals. Per exemple, es pot restringir el dret a la llibertat si un tribunal de justícia dictamina que una persona és culpable d'haver comès un delicte.
Interdependents i indivisibles
Tots els drets humans, ja siguin drets civils o polítics, como el dret a la vida, la igualtat davant la llei i la llibertat d'expressió; els drets econòmics, socials i culturals, com el dret al treball, la seguretat social i l'educació; o els drets col·lectius, com els drets al desenvolupament i a la lliure determinació, tots són drets indivisibles, interrelacionats i interdependents. El progrés d'un facilita el progrés dels altres. De la mateixa manera, la privació d'un dret afecta negativament als altres.
Iguals i no discriminatoris
La no-discriminació és un principi transversal en el dret internacional dels drets humans. Està present en tots els principals tractats de drets humans i constitueix el tema central d'algunes convencions internacionals com la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial i la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.
El principi s'aplica a tota persona en relació amb tots els drets humans i les llibertats, i prohibeix la discriminació en base a una llista no exhaustiva de categories tals com sexe, raça, color, i així successivament. El principi de la no-discriminació es complementa amb el principi d'igualtat, com ho estipula l'article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets".
Drets i obligacions
Els drets humans tant inclouen drets com obligacions. Els Estats assumeixen les obligacions i els deures, en virtut del dret internacional, de respectar, protegir i realitzar els drets humans. L'obligació de respectar-los significa que els Estats s'han d'abstenir d'interferir en el gaudi dels drets humans, o de limitar-los. L'obligació de protegir-los exigeix que els Estats han d'impedir els abusos dels drets humans contra individus i grups. L'obligació de realitzar-los significa que els Estats han d'adoptar mesures positives per facilitar el gaudi dels drets humans bàsics. A nivell individual, així com hem de fer respectar els nostres drets humans, també hem de respectar els drets humans dels altres.
Font: "Nacions Unides Drets Humans, Oficina de l'Alt Comissionat per a Drets Humans",
El dret internacional dels drets humans
El moviment internacional dels drets humans s'enfortí amb l'aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. Redactada com "un ideal comú pel que tots els pobles i nacions s'han d'esforçar", a la Declaració, por primera vegada a la història de la humanitat, s'estableixen clarament els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals bàsics dels que tots els éssers humans han de gaudir. Amb el pas dels anys, allò establert a la Declaració ha estat àmpliament acceptat com el conjunt de normes fonamentals de drets humans que tots han de respectar i protegir.
Una sèrie de tractats internacionals de drets humans i altres instruments adoptats des de 1945 han conferit una base jurídica als drets humans inherentes i han desenvolupat el conjunt de drets humans internacionals. A nivell regional s'han adoptat altres instruments que mostren les preocupacions específiques en matèria de drets humans de la respectiva regió, i en els que s'estableixen determinats mecanismes de protecció. La majoria dels Estats també han adoptat constitucions i altres lleis que protegeixen formalment els drets humanos fonamentals. Tot i que els tractats internacionals i el dret consuetudinari formen la columna vertebral del dret internacional de drets humanos, altres instruments, com ara declaracions, directrius i principis adoptats a nivell internacional contribueixen a la seva comprensió, aplicació i desenvolupament. El respecte pels drets humans requereix l'establiment de l'estat de dret a nivell nacional i internacional.
El dret internacional dels drets humans estableix les obligacions que els Estats han de respectar. En passar a ser parts en els tractats internacionals, els Estats assumeixen les obligacions i els deures, en virtut del dret internacional, de respectar, protegir i realitzar els drets humans. L'obligació de respectar-los significa que els Estats s'han d'abstenir d'interferir en el gaudi dels drets humans, o de limitar-los. L'obligació de protegir-los exigeix que els Estats impideixin els abusos dels drets humans contra individus i grups. L'obligació de realitzar-los significa que els Estats han d'adoptar mesures positives per facilitar el gaudi dels drets humans bàsics.
Per mitjà de la ratificació dels tractats internacionals de drets humans, els governs es comprometen a adoptar mesures i lleis internes compatibles amb les obligacions i deures dels tractats. En cas que els procediments judicials nacionals no mencionin els abusos contra els drets humans, existeixen mecanismes i procediments a nivell regional i internacional per presentar denuncies o comunicacions individuals, que ajudin a garantir que les normes internacionals de drets humans siguin efectivament respectades, aplicades i acatades a nivell local.
Font: "Nacions Unides Drets Humans, Oficina de l'Alt Comissionat per a Drets Humans"