CONFLICTES I GUERRES
DEFINICIONS
1 Conflictes armats
Segons l'Escola de Cultura de Pau:
"S'entén per conflicte armat tot l'enfrontament protagonitzat per grups armats regulars o irregulars amb objectius percebuts com incompatibles en el que l'ús continuat i organitzat de la violència: provoca víctimes mortals i/o un greu impacte en el territori (destrucció d'infraestructures o de la naturalesa) i la seguretat humana (ex. Població ferida o desplaçada, violència sexual, inseguretat alimentaria, impacte en la salut mental i en el teixit social o disrupció dels serveis bàsics)"
"Pretén la consecució d'objectius diferenciables dels de la delinqüència comú i normalment vinculats a:
- demandes d'autodeterminació i autogoverno, o aspiracions identitàries;
- l'oposició al sistema polític, econòmic, social o ideològic d'un Estat o a la política interna o internacional d'un govern, el que en tots dos casos motiva la lluita per accedir o erosionar el poder
- o al control dels recursos o del territori."
Es pot fer una Classificació dels Conflictes Armats:
Segons les causes principals:
- Demanes d'autodeterminació i autogovern o aspiracions identitàries
- L'oposició al sistema polític, econòmic, social o ideològic d'un Estat o a la política interna o internacional d'un Govern, el que en tots dos casos motiva la lluita per accedir o erosionar el poder;
- Lluita pel control dels Recursos o del Territori
Segons la confluència entre escenari del conflicte i actors tenim:
A. Interns
B. Interns internacionalitzats
C. Internacionals
A. El Conflicte armat intern és l'enfrontament protagonitzat per actors armats del mateix Estat que operen exclusivament en i des de l'interior del mateix.
Segons l'article 3 comú als quatre Convenis de Ginebra de 1949:
En cas de conflicte armat que no sigui d'indole internacional i que sorgeixi al territori d'una de les Altes Part Contractants cada una de les Parts en el conflicte tindrà l'obligació d'aplicar, com a mínim, les següents disposicions:
1) Les persones que no participin directament en les hostilitats, inclosos els membres de les forces armades que hagin disposat les armes i les persones posades fora de combat per infermetat, ferides, detenció o per qualsevol altra causa, seran, en totes les circumstàncies, tractades amb humanitat, sense distinció alguna d'indole desfavorable basada en la raça, el color, la religió o la creença, el sexe, el naixement o la fortuna o qualsevol altre criteri anàleg.
Respecte a això, es prohibeixen, en qualsevol temps i lloc, pel que concerneix a les persones mencionades a d'alt:
a) els atemptats contra la vida i la integritat corporal, especialment l'homicidi en totes les seves formes, les mutilacions, els tractes cruels, la tortura i els suplicis;
b) la presa d'ostatges;
c) els atemptats contra la dignitat personal, especialment els tractes humiliants i degradants;
d) les condemnes dictades i les execucions sense judici previ davant un tribunal legítimament constituït, amb garanties judicials reconegudes com indispensables pels pobles civilitzats.
2) Els ferits i els malalts seran recollits i assistits.
Un organisme humanitari imparcial, tal com el Comitè Internacional de la Cruz Roja, podrà oferir els seus serveis a les Parts en conflicte.
A més, les Parts en conflicte faran lo possible per posar en vigor, mitjançant acords especials, la totalitat o part de les altres disposicions del present Conveni.
L'aplicació de les anteriors disposicions no assortirà efectes sobre l'estatut jurídic de les Parts en conflicte.
Complementant l'article 3, està l'article 1, de Protocol Addicional II als Convenis de Ginebra de 1949, sobre l'Àmbit d' aplicació material:
1. El present Protocol, que desenvolupa i completa l'article 3 comú als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949, sense modificar les seves actuals condicions d'aplicació, s'aplicarà a tots els conflictes armats que no estiguin cobertes per l'article 1 del Protocol addicional als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I)i que es desenvolupin en el territori d'una Alta Part contractant entre les seves forces armades i forces armades dissidents o grups armats organitzats que, sota direcció d'un comandament responsable, exerceixin sobre una part del territori un control tal que els permeti realitzar operacions militars sostingudes i concertades i aplicar el present Protocol.
2.El present Protocol no s'aplicarà a les situacions de tensions internes i de disturbis interns, tals com motins, actes esporàdics i aïllats de violència i altres actes anàlegs, que no son conflictes armats.
B. Conflicte armat intern internacionalitzat - aquell conflicte en el que alguna de les parts contendents és forana, i/o quan l'enfrontament s'estén al territori de països veïns. Per considerar un conflicte armat com intern internacionalitzat també s'ha de tenir en compte que els grups armats tinguin bases militars a països veïns, en connivència amb aquests Estats, i llacin atacs des d'aquests.
C. Mentrestant, el Conflicte internacional/guerra és: el conflicte en el que s'enfronten actors estatals o no estatals de dos o més països.
Segons la llei humanitària internacional el terme "guerra" es refereix a un conflicte armat internacional (Convenció de Ginebra de 1949). És la lluita armada o conflicte bèl·lic entre dos o més Estats, implica la violació de la pau i provoca un gran nombre de morts, violacions dels drets humans i destrucció dels valors materials.
Segons l'Article 2 del Conveni de Ginebra de 1949 quan ocorre un incident amb la participació de forces armades de dos Estats el conflicte es transforma en un conflicte armat internacional.
"Apart de les disposicions que han d'entrar en vigor ja en temps de pau, el present Conveni s'aplicarà en cas de guerra declarada o de qualsevol altre conflicte armat que sorgeixi entre dos o més Altes Parts Contractants, encara que una d'elles no hagi reconegut L'estat de guerra.
El Conveni s'aplicarà també en tots els casos d'ocupació total o parcial del territori d'una Alta Part Contractant, encara que tal ocupació no trobi resistència militar."
La majoria dels conflictes armats actuals tenen una important dimensió e influencia regional o internacional degut, entre d'altres factors, als fluxos de persones refugiades, al comerç d'armes, als interessos econòmics o polítics (com la explotació legal o il·legal de recursos) que els països veïns tenen en el conflicte, a la participació de combatents estrangers o al recolzament logístic i militar proporcionat per altres Estats.
Els actors principals que intervenen en els conflictes conformen una amalgama d'actors armats regulars o irregulars. Els conflictes sovint són protagonitzats pel Govern, o les seves Forces Armades, contra un o més grups armats d'oposició, però també poden abarcar altres grups no regulars com clans, guerrilles, senyors de la guerra, grups armats oposats entre si o milícies de comunitats ètniques o religioses. Encara que l' instrument bèl·lic que mes utilitzen és l'armament convencional, i dins d'aquest les armes lleugeres que són les causants de la majoria de les víctimes mortals dels conflictes), en molts casos s'utilitzen altres mitjans, com atacs suïcides, atemptats, violència sexual, i fins i tot la fam es utilitzada com instrument de guerra.
Una altra classificació dels conflictes es pot fer tenint en compte la intensitat:
- Conflictes armats d'alta intensitat són aquells que provoques més de 1.000 víctimes mortals anuals a més de normalment afectar a porcions significatives del territori i la població e implicar a un important nombre d'actors (que estableixen interaccions aliança, confrontació o coexistència tàctica entre ells)
- Conflictes de mitja i baixa intensitat, en els que es registren més de 100 víctimes mortals anuals, presenten les característiques anteriorment mencionades amb una menor presencia i abast.
- Es considera un conflicte armat finalitzat quan es produeix una reducció significativa i sostinguda de les hostilitats armades, bé per una victòria militar, acord entre els actors enfrontats, desmobilització d'una de les parts o be perquè una de les parts contendents renuncia o limita notablement la lluita armada com estratègia pe a la consecució d'uns objectius. Qualsevol d'aquestes opcions no significa necessàriament la superació de les causes de fons del conflicte armat ni tanca la possibilitat d'un nou brot de violència. El cessament temporal de les hostilitats, formal o tàcit, no implica necessariament la fi del conflicte armat.
LLEIS APLICABLES EN CAS DE QUE HAGI UN CONFLICTE
Llei humanitària internacional:
La llei humanitària internacional reglamenta la conducta d'operacions militars.
La majoria de les regles aplicables es troben en els Convenis de Ginebra de 1949 i alsProtocols addicionals de 1977.
Els Convenis de l'Haia de 1907 reglamenten la conducta en cas d'ocupació militar.
www.cruzroja.es/dih/pdf/Convenio_IV_de_la_Haya_de_1907.pdf
www.cruzroja.es/dih/pdf/Convenio_V_de_La_Haya_1907.pdf
Altres tractats sobre la conducta de operacions militares:
- Protocol sobre armes làser encegadores (Protocol IV)
- Convenció sobre Municions en Gotim:
La regulació de conflictes armats internacional és més elaborada i la protecció oferida és més elevada que en el cas de conflictes armats no-internacionals. En segon cas, per exemple, els ostatges no reben d'estatus d'Ostatge de Guerra, associat amb drets i obligacions, i per tan no esquivin el càstig per la participació en hostilitats (encara que encara no tenen dret a protecció legal.)
La base de Llei humanitària consisteix en el principi de distinció aplicable als conflictes armats de qualsevol tipus. El principi imposa l'obligació d'atacar objectius militats i no civils a totes les "parts del conflicte". La violació d'aquest principi es reconeix com un crim de guerra.
Encara que no es poden evitar les víctimes civils en el transcurs d'una operació militar, les parts del conflicte estan obligades a minimitzar ferides i morts entre la població civil. No estan justificades les operacions a on el percentatge de morts civils i el dany causat a la infraestructura civil sobrepassa el percentatge de beneficis obtinguts.
www.adh-geneva.ch/RULAC/international_humanitarian_law.php
DRET I LEGISLACIÓ INTERNACIONAL EN ÁREA DELS DRETS HUMANS
Dret Penal Internacional
- Responsables de violencia
Els principis impliquen que els individus que siguin responsables de violència de la llei de guerra puguin ser enjudiciats encara que la guerra hagi finalitzat fa temps. Desprès d'uns anys de la Segona Guerra Mundial en els judicis de Núremberg y Tokio van ser processats els líders militars d'Alemanya i Japó per crims contra la humanitat. Més tard, el Tribunal Internacional perla ex-Iugoslavia i el de Ruanda van ser establerts per castigar als responsables de genocidis de les guerres civils. Altres tribunals existents tenen d'estatus ad hoc i estan composats per jutges tan nacionals com internacionals (Tribunals especials per Cambotja o Serra Lleona).
El Dret Penal Internacional existeix a nivell supranacional, autònom respecte dels Estats particulars, on la Cort Penal Internacional te competència en els delictes anomenats de lesa humanitat com el genocidi, crims de guerra o contra la humanitat, com tortures o desaparició forçosa de persones.
Els documents vigents:
1 Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional
Article 17(1a) diu "resoldrà la inadmissibilitat d'un assumpte quan":
L'assumpte sigui objecte d'una investigació o enjudiciament en l'Estat que te jurisdicció sobre ell excepte que aquest no estigui disposat a portar a terme l' investigació o l'enjudiciament o no pugui realment fer-lo;
La Cort Penal Internacional pot conèixer els següents crims internacional:
Un crim de guerra es una violació de las proteccions establertes per les lleis i les costums de la guerra, integrades per les infraccions greus del Dret Internacional Humanitari comeses en un conflicte armat y per les violacions del Dret Internacional. El terme es defineix en gran mesura en el Dret Internacional, incloent la convenció de Ginebra.
La llista complerta esta presentada a l'Article 8 de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional:
- El crim contra la humanitat
Articulo 7 de l'Estatut de Roma de la Corte Penal Internacional:
"s'entendrà per crim de lesa humanitat qualsevol dels actes següents quan es cometi com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil i amb coneixement de tal atac":
Assassinat, extermini, esclavitud, deportació o trasllat forçós de població, empresonament o una altre privació greu de la llibertat física en violació de normes fonamentals del dret internacional, tortura; violació, esclavitud sexual prostitució forçosa, embaràs forçós, esterilització forçosa o altres abusos sexuals de gravetat comparable; persecució de grup o col·lectivitat amb identitat pròpia fundada en motius politics, racials, nacionals, ètnics, culturals, religiosos, de gènere definit en el paragraf3, o altes motius universalment reconeguts com inacceptable d'acord amb el dret internacional, en connexió amb qualsevol acte mencionat en el present paràgraf o amb qualsevol crim de la competència de la Cort; desaparició forçosa de persones; el crim d'apartheid; altres actes inhumans de caràcter similar que causin intencionadament grans patiments o atemptin greument contra la integritat física o la salut mental
- Genocidi
Article 6 de l'Estatut de Roma de la Corte Penal Internacional:
"S'entendrà per genocidi qualsevol dels actes mencionats a continuació, perpetuats amb la intenció de destruir total o parcialment a un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal: a) Matança de membres del grup; b)Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; c) sotmetiment intencionat del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial; d) Mesures destinades a impedir naixements en el si del grup; e) Trasllat per la força de nens del grup a un altre grup.
- Tortura és una forma agreujada del tractament inhumà.
Segons l'article 3 de la Convenció de Ginebra de 1949 i el de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 1998 la tortura està considerada com un crim contra la humanitat respecte tan a actors estatals com a grups armats no estatals.
www.adh-geneva.ch/RULAC/international_criminal_law.php
- Victimes
Desplaçament
"El desplaçament ocorreix quan les persones es veuen obligades a deixar les seves llars i comunitats com a resultat d'accions deliberades portades a terme per altres persones, per motius que van des de la guerra, la "depuració ètnica", las diferencies polítiques i la renovació urbana. Un refugiat és la persona desplaçada que ha fugit o ha sigut obligat a fugir del seu propi país. L'internament es referix al confinament de desplaçats a un àrea determinada."
www.sitesofconscience.org/temas/desplazamiento/es/
El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR); "Les persones desplaçades es veuen obligades a recórrer grans distancies, sovint a peu, per trobar un lloc segur on refugiar-se dels combatents. Les famílies es dispersen, els nens perden el contacte amb els seus pares en caos de la fugida, els parents ancians massa dèbils per emprendre viatges tan penosos queden darrera, abandonats a la seva sort".
www.icrc.org/Web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/refugees_displaced_persons?OpenDocument
Protecció i socors a les comunitats internament desplaçades
"el desplaçament forçós desarrela als nens i joves en el moment de les seves vides en que mes necessiten estabilitat. Durant la fugida i el desplaçament, els nens poden quedar separats de les seves famílies, el que exposa encara més a ka explotació i els abusos. En 2006 es va trobar que entre la població que vivia sotmesa als efectes del desplaçament, havia uns 18,1 milions de nens; s'estimava que, dins d'aquest grup de nen, uns 5,8 milions eren refugiats i 8,8 milions de desplaçats interns"
http://www.un.org/children/conflict/spanish/internallydisplaced.html
http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1
- Dret internacional dels refugiats
Dret internacional dels refugiats es un conjunt de regles i procediments per la protecció de les persones que busquen un asil polític o es reconeixen com refugiats segons instrument de regulació rellevant.
1 Convenció sobre l'estatut dels refugiats de 1951
La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 constitueix la fundació de la protecció internacional dels refugiats. La Convenció defineix qui es un refugiat i estableix una sèrie de drets dels refugiats a més de les obligacions dels Estats. El Protocol de 1967 retirà les restriccions geogràfiques i temporals de la Convenció.
2 Protocol sobre l'estatut dels refugiats de 1967
La definició del refugiat: "...degut a temors fonamentats de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa de tals temors, no vulgui acollir-se a la protecció de tal país; o que mancant de nacionalitat i trobant-se, a conseqüència de tals esdeveniments, fora del país on abans tingués residencia habitual, no pugui o, a causa de tals temors, no vulgui tornar a ell". (Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951, Article 1(2))
El "buscador d'asil" és una persona que sol·licita un asil, però el seu estatus encara no ha estat determinat.
Prohibició d'expulsió i de devolució ("refoulement")
L'obligació existent sota l'Article 33 de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951:
1. Cap Estat Contractant podrà, per expulsió o devolució, posar de cap manera a un refugiat en les fronteres on la seva vida o llibertat perilli per causa de la seva raçá, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social, o de les seves opinions polítiques.
2. Tot i això, no podrà invocar els beneficis de la present disposició el refugiat que sigui considerat, per raons fonamentades, com un perill per la seguretat del país on es troba, o que, havent sigut objecte d'una condemna definitiva per delicte particularment greu, constitueixi una amenaça per a la comunitat de ta país.
Els desplaçats interns en el món
Segons ACNUR:
Els desplaçats interns (IDPs per les seves sigles en anglès) són persones atrapades en un cercle interminable de violència que, com una reacció natural davant les amenaces, fugen de les zones de conflictes o persecucions civils, com els refugiats.
El seu número és alt, aproximadament 26 milions al món (*aquesta xifra pot variar). La diferencia amb els refugiats radica en que quan un civil que fuig creua la frontera internacional del seu país, ell o ella es converteix en un refugiat i com a tal rep protecció internacional i ajuda; però si una persona en circumstàncies similars es desplaçada dins del país es converteix en desplaçat intern.
3 Principis rectors dels desplaçaments interns
"s'entén per desplaçats interns les persones o grups de persones que s'han vist forçades o obligades a escapar o fugir de la seva llar o lloc de residència habitual, en particular com a resultat o per evitar els efectes dels drets humans o de catàstrofes naturals o provocades per l'esser humà, i que no han creuat la frontera estatal internacionalment reconeguda."
http://www.adh-geneva.ch/RULAC/international_refugee_law.php
ACNUR: http://www.acnur.org/index.php?id_pag=1065
Agència de la ONU pels Refugiats: http://www.unhcr.org/cgi-bin/texis/vtx/home
Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA): http://ochaonline.un.org/
Internal Displacement Monitoring Centre: http://www.internal-displacement.org/
Human rights Watch: http://www.hrw.org/es
http://www.icrc.org/WEB/SPA/sitespa0.nsf/htmlall/children?OpenDocument
- Nens víctimes
Durant els conflictes armats i guerres, els nens són els que més pateixen la violència armada. Són incorporats a la lluita com a participants, els nens-soldats, i com a víctimes de la violència.
Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR): "El dret internacional humanitari estableix que els drets dels nens han de respectar-se durant els conflictes armats. Tot i això, els nens sovint són separats dels seus familiars, obligats a fer de soldats, mantinguts en captiveri o executats."
http://www.icrc.org/WEB/SPA/sitespa0.nsf/htmlall/children?OpenDocument
L'Oficina del Representant Especial del Secretari General per a la Qüestió dels nens i els conflictes armats afirma que:
"Els nens són les principals víctimes dels conflictes armats. Són els objectius d'aquests conflictes i s'estan convertint cada cop més en instruments d'aquests. El seu patiment adopta molts aspectes, tant en el conflicte armat com desprès. Els nens són assassinats o mutilats; queden orfes; són segrestats, són privats d'educació i atenció mèdica; i queden amb traumes profunds i cicatrius emocionals. Els nens són reclutats i utilitzats com a nens soldats, obligats a manifestar l'odi dels adults. Al haver estat desarrelats de les seves llars, els nens desplaçats es tornen molt vulnerables. Les nenes afronten altres riscos, especialment la violència y la explotació sexual. Totes aquestes categories de nens són víctimes dels conflictes armats; tots ells mereixen l'atenció i la protecció de la comunitat internacional.
Els nens són innocents i especialment vulnerables. No estan suficientment preparats per adaptar-se o respondre als conflictes i no obstant pateixen de manera desproporcionada les conseqüències dels seus excessos. Els nens representen l'esperança i el futur de tota la societat. Si els destruïm, destruïm també a la societat."http://www.un.org/children/conflict/spanish/issues.html
Segons l'Oficina del Representant Especial hi ha 6 tipus de delicte contra els nens en situació de conflicte armat que s'han classificat com crims de guerra:
- l'assassinat o mutilació de nens;
- Reclutament i la utilització de nens soldats;
- Els atacs contra escoles i hospitals;
- La negació d'accés a l'assistència humanitària per als nens;
- Segrest de nens;
- Violació de nens i la seva submissió a actes greus de violència sexual;
Nens- soldats
"Van donar-me un uniforme i van dir-me que ja formava part de l'exèrcit. Fins i tot van donar-me un nom nou: 'Pisco'. Em van dir que tornarien a matar als meus pares si no feia el que em deien" Notes d'una entrevista a un ex nen soldat de 17 anys en 2006. (La Coalición Internacional de Sitios de Conciencia)
"La meva arma era tan gran com jo" nens soldats a Burma (Human Rights Watch Report)
Segons La Coalición Internacional de Sitios de Conciencia el tema dels nens soldats sempre esta en l'ordre del dia a la ONU, UNICEF, OIT. Les campanyes contra l'ús de nens als conflictes armats han portat a l'adopció d'instruments internacionals contra la violència de drets dels nens:
"La guerra és una realitat quotidiana per a milers de nens. Les guerres civils, la insurrecció de les guerrilles, o la depuració ètnica els assassina, els converteix en discapacitats o orfes. Es converteixen en refugiats o en persones desplaçades; sovint, separades de les seves famílies. Molts moren o pateixen de fam, desnutrició o de manca d'atenció mèdica. Molts nens pateixen el trauma de presenciar morts brutals i d'estar rodejats de violència, temor i privacions"
http://www.sitesofconscience.org/temas/ninos/es/
Segons l'Oficina del Representant Especial del Secretari General per a la qüestió dels nens i els Conflictes Armats:
"Els nens, per la seva naturalesa innocent i impressionable, son summament vulnerables al reclutament militar i la manipulació per cometre actes de violència. Són obligats o induïts a allistar-se a grups armats. Independentment de com siguin reclutats, els nens soldats són víctimes, i la seva participació en els conflictes comporta greus conseqüències pel seu benestar físic i emocional. Generalment, són sotmesos a abusos i molts d'ells presencien morts, assassinats i actes de violència sexual. Molts d'ells participen en matances i la majoria pateix greus trastorns psicològics.
Els fets indiquen que el reclutament i la utilització de nens s'ha convertit en el mètode preferit de molts grups armats per a lliurar la guerra. En el fons, els factors que impulsen a reclutar i utilitzar nens soldats són molts i sovint estan relacionats entre sí. Els grups de combatents han elaborat tècniques brutals i sofisticades per separar i aïllar als nens de les seves comunitats. Normalment se'ls terroritza per a que obeeixin, fent-los témer constantment per les seves vides i pel seu benestar.
Ràpidament, els nens s'anadonen de que l'únic mitjà per sobreviure és l'obediència absoluta. A vegades se'ls obliga a participar en l'assassinat d'altres nens o membres de la família, perquè els grups armats consideren que, un cop que els nens han comès aquests crims, ja " no hi ha manera de tornar a casa" per a ells.
Alguns cops, els greus problemes experimentats al tractar de contenir les ferides i reintegrar a aquests nens a les comunitats desprès dels conflictes, es veuen acrescuts per la profunda addicció d'aquests nens a les drogues dures com la cocaïna i la seva addicció a elles. A Serra Lleona, per exemple, els nens rebien sovint una barreja volàtil de cocaïna i pólvora per anestesiar la por durant el combat. I donat que els nens són també els que cometen les brutalitats ( a vegades les pitjors atrocitats imaginables), la seva reintegració és sovint un procés complex d'expiació, cicatrització de les ferides de la comunitat i negociació amb les famílies per a que els acceptin de nou. Tot això te repercusions importants i planteja problemes considerables en quant a necessitat de recursos i disseny dels programes psicosocials i altres programes de reintegració necessaris. Tant els Compromisos i els Principis de París com els Principis i directrius sobre els nens vinculats a la força i als grups armats proporcionen orientacions per a el desarmament, la desmobilització i la reintegració de totes les categories de nens vinculats a grups armats".
http://www.un.org/children/conflict/spanish/childsoldiers.html
El segrest de nens
"La incidència dels segrestos de nens i nenes ha augmentat de manera significativa en els últims anys. Les parts en conflicte han utilitzat aquesta pràctica en campanyes sistemàtiques de violència contra la població civil en països com la República Democràtica del Congo, Nepal, Sri Lanka, el Sudan i Uganda.
Sovint els nens són segrestats a les seves llars, escoles o camps de refugiats per a la seva explotació en treballs forçats, esclavitud sexual i reclutament forçat, i es trafica amb ells a través de les fronteres.
Als plans d'acció regionals per lluitar contra el segrest i el reclutament transfronterer de nens hauria d'incloure respostes integrals a l'esfera de la justícia penal, com activitats de conscienciació i capacitació d'enjudiciament dels casos, i la protecció i suport de les víctimes i els testimonis
Els governs, les ONG i els organismes de les Nacions Unides haurien de proporcionar protecció, recolzament i serveis adequats als nens que hagin sigut víctimes de segrestos, reclutament, tractament o explotació sexual. Les organitzacions de la societat civil locals, nacionals e internacionals, el sector privat, els líders religiosos i els grups de dones haurien de participar en tot aquest procés. S'ha de fomentar la participació de les organitzacions locals de base i promoure la tasca dels mitjans de comunicació per conscienciar l'opinió pública sobre la protecció dels nens afectats".
http://www.un.org/children/conflict/spanish/abductionofchildren.html
Violació i altres actes greus de violència sexual contra nens
"La violació de nens i dones i l'ús de la violència sexual contra ells s'ha convertit cada cop més en una característica dels conflictes. Aquest tipus de violència contra nens i nenes es produeix sovint quan existeix un buit a l'Estat de Dret com a conseqüència d'un conflicte i s'exacerba per la filosofia d'impunitat que genera el buit. En alguns casos la violència sexual ha sigut utilitzada com a tàctica premeditada de guerra amb l'objectiu d'humiliar o exterminar a una població o obligar-la a desplaçar-se.
Es van rebre informes sobre l'elevada incidència de violacions i altres actes de violència sexual contra els nens de Burundi, el Txad, Costa d'Ivori, Haití, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Somàlia i el Sudan.
En alguns casos, les dades sobre el nombre d'incidents i la magnitud i l'abast de la violència sexual són poc fiables o inexistent degut als profunds tabús culturals que existeixen entorn d'aquests delictes, el temor a represàlies contra les víctimes i les seves famílies i altres molts factors. És difícil obtenir o verificar informació precisa, encara que així remarca la importància critica de per reprimir la impunitat i formular programes adequats. Semblar ser que la violència sexual es particularment intensa als campaments de refugiats i als assentaments de desplaçats interns i als seus voltants.
Les conseqüències físiques i mentals són devastadores, especialment per als nens. Tals violacions poden assumir la forma d'esclavitud sexual, prostitució o matrimonis forçats o mutilació sexual. Les conseqüències per la salut de les víctimes a llarg termini inclouen les infeccions de transmissió sexual, com el VIH/SIDA, les fístules, els embarassos prematurs i els traumes psicològics debilitants.
Els nens i el Dret Internacional
El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR):
Els nens tenen dret a gaudir de la plena protecció que preveuen les normes del dret internacional humanitari relatives a la protecció dels civils, el combatents i les persones fora de combat. Reconeixent les seves necessitats particulars i la seva vulnerabilitat, el DIH confereix als nens protecció addicional especial i estableix una edat mínima per participar en les hostilitats.
http://www.icrc.org/Web/spa/sitespa0.nsf/html/section_ihl_children_in_war
Segons La Coalició per Acabar amb la Utilització de Nens y Nenes Soldats existeixen els següents documents sobre drets del nen:
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen relatiu a la participació de nens als conflictes armats (Protocol Facultatiu): "fou adoptat per l'Assemblea General de la ONU el 25 de maig de 2000 i entrà en vigor el 12 de Febrer de 2002. El protocol fixa en 18 anys l'edat mínima permesa per prendre part en hostilitats, per al reclutament per part dels grups armats i per al reclutament obligatori per part dels governs. Els Estats poden acceptar voluntaris des de l'edat de 16 anys, però han de dipositar una declaració vinculant al ratificar el protocol en la que s'estableixi l'edat mínima de reclutament voluntari i s'enumerin una sèrie de salvaguardes en relació amb el reclutament".
(Coalition to stop the use of child soldiers http://www.child-soldiers.org/es/normasinternacionales)
Texto Esp: http://www2.ohchr.org/spanish/law/crc-conflict.htm
Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional: "L'estatut estableix una cort permanent per jutjar a persones acusades de cometre crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi. En la seva definició de crims de guerra, l'estatut inclou: "reclutar o allistar nens menors de 15 anys a les forces armades o grups o utilitzar-los per participar activament a les hostilitats" (article 8(2) (b) (xxvi));i en cas de conflicte intern: "reclutar o allistar nens menors de 15 anys a les forces armades nacionals o utilitzar-los per participar activament a les hostilitats" (article 8(2) (e) (vii)).
Al redactar el tractat, els delegats van acordar que els termes "utilitzar" i "participar" prohibiran, no només la participació directa dels nens en combat, sino també la seva participació activa en activitats militars relacionades amb el combat, com el rastreig, l'espionatge, el sabotatge i la utilització de nens i nenes com cimbells, correus o en punts de controls militars. També es prohibeix la utilització directa dels nens a funcions de recolzament "directe" com el transport de queviures al front. L'estatut considera l'esclavitud sexual com un crim de lesa humanitat (article 7(1) (g)). El tractat va entrar en vigor el 1 de juliol de 2002 amb la creació de la cort
(Coalition to stop the use of child soldiers http://www.child-soldiers.org/es/normasinternacionales)
Texto Eng, Esp, Fr:
http://www.icc-cpi.int/Menus/ICC/Legal+Texts+and+Tools/Official+Journal/Rome+Statute.htm
Conveni 138 de la Organització Internacional de Treball (OIT) sobre edat mínima: Aquest conveni va ser adoptat el 26 de juliol de 1973 i entrà en vigor el 19 de juny de 1976. Els Estats que han ratificat el conveni han de: "Seguir una política nacional que asseguri l'abolició efectiva del treball dels nens i alci progressivament l'edat mínima d'admissió a l'ocupació o a la feina a un nivell que faci possible el més complet desenvolupament físic i mental dels menors." (Article 1). (Coalition to stop the use of child soldiers http://www.child-soldiers.org/es/normasinternacionales)
Conveni 182 de la OIT sobre la prohibició de les pitjors formes de treball infantil i l'acció immediata per la seva eliminació: Aquest conveni va ser adoptat el 16 de juny de 1999 i entrà en vigor el 19 de novembre de 2000. Obliga als estats que el ratifiquin a: "Adoptar mesures immediates i eficaces per aconseguir la prohibició i l'eliminació de les pitjors formes de treball infantil amb caràcter d'urgència." El terme "nen" designa a tota persona menor de 18 anys i les pitjors formes de treball infantil abarquen: " totes les formes d'esclavitud o les pràctiques anàlogues a l'esclavitud, com la venta i el tràfic de nens, la servitud per deutes i la condició de serf, i el treball forçat o obligatori, inclòs el reclutament forçós o obligatori de nens per utilitzar-los en conflictes armats"
(article 3a). Els textos dels convenis 138 y 182 estan disponibles a la plana Web de la OIT.http://www.ilo.org/ilolex/spanish/convdisp1.htm
http://www2.ohchr.org/spanish/law/trabajo_infantil.htm
Protocols Addicionals als quatre Convenis de Ginebra de 1949 (1977):
Els protocols fixen en 15 anys l'edat mínima pel reclutament o utilització en cas de conflicte armat. Aquesta edat mínima s'aplica a totes les parts, tant governamentals com no governamentals i en conflictes armats tant internacionals com interns.
El article 77 del Protocol Addicional I, relatiu als conflictes armats internacionals estableix: "Les Parts en conflicte prendran totes les mesures possibles per que els nens menors de 15 anys no participin directament a les hostilitats, especialment abstenint-se de reclutar-los per a les forces armades. Al reclutar a persones de més de quinze anys però menors de divuit, les parts en conflicte intentaran reclutar en primer lloc als de major edat" (paràgraf 2). "Si, en casos excepcionals, tot i les disposicions del paràgraf 2, participen directament a les hostilitats nens menors de quinze anys, i caiguessin en poder de la part adversa, seguiran gaudint de la protecció especial concedida pel present article, siguin o no presoners de guerra" (paràgraf 3).
L'article 4 (3) (c) del Protocol Addicional II, relatiu als conflictes armats no internacionals estableix: "Els nens menors de quinze anys no seran reclutats per les forces o grups armats i no es permetrà que participin a les hostilitats". Els Protocols Addicionals I i II es poden descarregar a la plana Web del CICR.
La Convenció sobre els Drets del Nen (1989): Encara que la Convenció sobre els Drets del Nen defineix en general a un nen com a tota persona menor de 18 anys, l'article 38 fixa una edat de quinze anys com a mínima pel reclutament i participació al conflicte armat. La redacció d'aquesta convenció s'inspira en els dos Protocols Addicionals als quatre Convenis de Ginebra.
L'article 38 estableix: "els Estats Parts adoptaran totes les mesures possibles per assegurar que les persones que encara no han fet els 15 anys d'edat no participin directament a les hostilitats" (paràgraf 2). "Els Estats Parts s'abstindran de reclutar a les forces armades persones que no hagin fet els 15 anys, però que siguin menors de 18, els Estats Parts procuraran donar prioritat als de més edat" (paràgraf 3). Visiti la base de dades dels tractats de la ONU si desitja descarregar el text complet de la Convenció.
http://www2.ohchr.org/spanish/law/crc.htm
Carta Africana sobre els drets i benestar del nen:Aquesta carta és l'únic tractat regional al món que tracta la qüestió dels nens soldats. Va ser adoptada per l'Organització d'Estats Africans (OEA), actualment Unió Africana, i entrà en vigor al novembre de 1999. La Carta defineix com a nen a tota persona menor de 18 sense cap excepció. També estableix: "Els Estats Part de la present Carta adoptaran totes les mesures necessàries per assegurar que cap nen participi directament a les hostilitat i s'abstindran especialment de reclutar nens" (article 22.2). El text de la Carta està disponible a la plana Web de la Unió Africana.
El Consell de Seguretat de la ONU ha adoptat algunes resolucions que condemnen el reclutament i l 'utilització de nens i nenes a les hostilitats. Són les resolucions 1261 (1999), 1314 (2000), 1379 (2001), 1460 (2003), 1539 (2004) y1612 (2005) sobre els nens i els conflictes armats. Les resolucions es poden trobar a la plana Web del Consell de Seguretat de la ONU.
Els Compromisos i Principis de París (2007)
El govern francès i UNICEF van organitzar una gran conferència internacional sota el títol "Nens i nenes lluïres de la guerra", que va tenir lloc a París el 5 i 6 de Febrer de 2007. Van participar a la conferència 58 Estats i entre els participants es trobaven ministres i altres representants governamentals, representants d'organitzacions donants de fons, alts responsables d'agències de la ONU i nombroses organitzacions no governamentals.
A la conferència, els 58 governs van subscriure i es van comprometre a respectar els principis expressats en dos documents: els Compromisos de París, que enumeren una sèrie de principis legals i operatius necessaris per protegir als nens contra el reclutament i la utilització als conflictes armats ( els compromisos serveixen de complement als mecanismes legals i polítics existents); i els Principis de París) un document més detallat que presenta una amplia sèrie de principis relatius a la protecció de nens contra el seu reclutament i utilització als conflictes armats, la seva desvinculació i la seva reintegració a la vida civil amb èxit. Els principis també aborden la necessitat de comptar amb estratègies de prevenció a llarg termini per a posar fi definitivament a la participació de nens i nenes als conflictes armats.
La conferència fou la culminació d'un procés de 18 mesos de revisió dels "Principis i Millores Pràctiques de Ciutat del Cap sobre la prevenció del reclutament de nens per les forces armades i sobre la desmobilització i reintegració social dels nens soldats a Àfrica", que van ser adoptats per diferents organitzacions no governamentals en una conferència organitzada a Ciutat del Cap en 1997.
Aquest procés de revisió va ser coordinat per UNICEF i es va enriquir amb l'enorme experiència del personal de la ONU sobre el terreny, ONG i altres experts en aquest camp. La Coalició va participar directament al procés de redacció dels Compromisos de París.
Child Soldiers Global Report 2008
La ONU i la Unesco: La ONU i la UNESCO han declarat els primers deu anys del nou mil·lenni una dècada per una cultura de pau i no violència per als nens del món.
http://www.peaceculture.net/krieg-es/index.htm
http://www.un.org/children/conflict/spanish/parisprinciples.html
Unicef http://www.unicef.org/publications/index_53754.html
Hi ha consens general de que les violacions i la violència sexual contra nens als conflictes armats són delictes greus. Per tan, és summament important que es facin més esforços per posar fi a la impunitat i assegurar que hi hagi accés a la justícia, als recursos legals i que s'exigiran responsabilitats per la comissió d'aquests delictes contra els nens. Les disposicions del dret humanitari internacional i les normes de drets humans estableixen que els nens afectats per un conflicte armat tenen dret a ser tractats amb especial respecte i a rebre especial atenció, fins i tot contra totes les formes de violència i explotació sexual. Segons l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, les violacions i altres formes de violència sexual també constitueixen crims de guerra o crims de lesa humanitat quan es cometen com a part d'atacs generalitzats o sistemàtics contra la població civil".
http://www.un.org/children/conflict/spanish/sexualviolence.html
Vincles
http://www.sitesofconscience.org/temas/ninos/es/
http://www.child-soldiers.org/es/inicio
http://www.peaceculture.net/krieg-es/index.htm
http://www.adh-geneva.ch/RULAC/
http://www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/icrc?OpenDocument
Dones i la guerra
Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR):
Incomptables dones a tot el món pateixen els traumes de la guerra: viudetat, desplaçaments, detencions, separacions dels seus familiars, violència i intimidacions.
Sovint són civils innocents atrapades al foc encreuat, les dones demostren, amb freqüència, saber trobar els recursos i l'enteresa per fer front a la pèrdua i a la destrucció que afecten les seves vides. Les dones també participen activament a la guerra com a combatents. Com a tals, mereixen el mateix respecte que els homes que els homes en cas de ser ferides o capturades. Per una altra banda, elles també estan obligades per les mateixes normes que prohibeixen els actes il·legals contra altres combatents o contra civils.
http://www.icrc.org/Web/spa/sitespa0.nsf/html/women?OpenDocument
Dones i Dret Internacional Humanitari
El dret internacional humanitari sempre ha conferit a les dones una protecció general igual a la dels homes. Paral·lelament, els tractats de dret humanitari reconeixen la necessitat de donar a les dones una protecció addicional especial, d'acord amb les seves necessitats específiques. Els quatre Convenis de Ginebra de 1949 i els seus dos Protocols addicionals de 1977 protegeixen a les dones (i als homes) com a membres de la població civil que no participen a les hostilitats. Les dones ( i els homes) membres de les forces armades que caiguin a mans dels poders enemics també estan protegits per aquests tractats. (CICRhttp://www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/section_ihl_women_and_war)
- Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la donahttp://www2.ohchr.org/spanish/law/cedaw.htm
- Protocol Facultatiu de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona http://www2.ohchr.org/spanish/law/cedaw-one.htm
- Declaració sobre la protecció de la dona i el nen a estats d'emergència o de conflicte armat http://www2.ohchr.org/spanish/law/mujer_nino.htm
- Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la donahttp://www2.ohchr.org/spanish/law/mujer_violencia.htm
http://www.icrc.org/Web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/5V6HPQ/$File/ICRC_003_0797_08.pdf
United Nations Population Fund http://www.unfpa.org/public/home/sitemap_es