EDUCAR PER A LA PAU: UNA OPCIÓ URGENT
..."L'educació és el cor de totes aquelles estratègies que
es consideren necessàries per construir una cultura de la pau que és,
sense dubte, el marc adequat per a la ciutadania"...
Carmen Labrador Herraiz, catedràtica de universitat
A l'educació li correspon una responsabilitat important que es converteix a la vegada en el seu gran desafiament, contribuir a que la humanitat «progressi cap als ideals de pau, llibertat i de justícia social al servei d'un desenvolupament humà més harmoniós i més autèntic, amb la finalitat de fer retrocedir la pobresa, l'exclusió, les incomprensions, les opressions i les guerres». (L'UNESCO s'engage à promovoir une culture de la paix, Aujourd'hui, plus que jamais, une culture de la paix, p. 3)
Centrant l'atenció sobre els nens la UNESCO, en paraules de Koïchiro Matsuura (Secretari General), es promet implícitament «a favor de l'educació per a tots, noció que [...] aspira a promoure una educació bàsica de qualitat que descansa sobre els valors universals i la pràctica d'una cultura de pau i no violència. Aquesta feina exigeix la participació activa de cadascun com a ciutadà i això en tots els àmbits de la existència: a l'escola, al lloc de treball, a la llar; a escala nacional i local; al sector públic i al privat i a les organitzacions voluntàries. I sobretot cuidar per a que els nens no siguin simples espectadors donant-lis mitjans per a que arribin a ser actors, construint la seva pròpia visió de les coses i el seu propi futur». (L'UNESCO s'engage à promovoir une culture de la paix, Aujourd'hui, plus que jamais, une culture de la paix, p. 1)
L'educació per la pau és un model pedagògic, el que té com a principal objectiu fomentar la cultura de pau i prevenir la cultura de guerra.
A tots els documents de la UNESCO es reconeix el paper fonamental dut a terme per l'educació en l'edificació d'una cultura de la no violència i la pau, concretament ensenyant als nens del món la pràctica de la no violència i de la pau. Es subratlla repetidament que la promoció de la cultura de pau i no violència hauria de començar amb els mestres, es presentarà adequadament als nens que aprenguin així a viure junts, en harmonia, contribuint d'aquesta manera a enfortir la pau i la cooperació internacional.
És necessari mencionar que la cultura de la pau, com l'educació i les seves diferents derivacions (educació en valors, educació des de la perspectiva de gènere, educació sobre els drets humans, etc.) són complementaries i exigeixen un esforç continu per unificar en la realitat la seva aplicació, per no caure en proposicions aïllades que acaben sent inútils i individualistes.
A partir del reconeixement i el desenvolupament de diferents propostes tant teòriques com pràctiques de l'educació per la pau, s'han construït tres diferents paradigmes: 1. Tècnic positivista, 2. Hermenèutic-interpretatiu i 3. Sociocrític
(Cid, Dapía, Heras & Payá, 2001). (Quadre 1)
Quadre 1. L'educació per la pau segons els tres paradigmes.
Fuente: Cid, X.M., Dapía, M.D., Heras, P. & Payá, Valores transversales en la práctica educativa. Madrid: Editorial Síntesis.
De la mateixa forma, l'educació per la pau es planteja com un eix transversal en la educació formal i no formal. Es considera que inclou tant elements individuals com grupals i socials ja que, existeixen condicionaments històrics, culturals, socioeconòmics, polítics i psicològics en els quals s'han desenvolupat i es desenvolupa l'activitat humana. Resulta, necessari tenir present que les actituds, la percepció, les emocions i el comportament humà està influenciat per l'entorn social sense negar els propis processos intrapsíquics. És a dir que, l'ésser humà és una construcció psicosocial i per tant, és possible contribuir des de l'educació per la pau, al desenvolupament de les seves potencialitats pel millorament continu d'aquest i de les societats. Igualment, l'educació per la pau no només contempla l'aula de classes com l'únic context d'ensenyament o implementació sinó que a més, el parc, el carrer i la casa són considerats espais d'ensenyament continu. Així mateix, es aplicable a qualsevol etapa del desenvolupament humà i en qualsevol nivell d'escolarització tant bàsica com a superior.
La construcció de la pau és una responsabilitat de tots i totes des de les esferes individuals i grupals fins a les esferes internacionals. A cada esfera existeixen unes responsabilitats, uns deures i drets sobre el que es basa un programa d'educació per la pau.
- Al nivell social format per les persones, els grups i les comunitats el paper de l'educació és primordial en la promoció d'una cultura de pau. L'educació per la pau no es redueix només a l'àmbit de l'escola, com sovint es tendeix a pensar, sinó que té un paper primordial en la formació de formadors en associacions de joves, veïns, grups de dones i altres xarxes socials.
- Al nivell d'Estat es tracta de la defensa dels valors democràtics i del bon govern a partir, entre altres mesures, de la promoció d'una política educativa que contempli els valors de la pau, solidaritat i justícia social. A l'educació formal s'ha de promoure un currículum que afavoreixi una major comprensió de les arrels de la violència, aportant claus per entendre el món actual. Per això, serà necessari, millorar la formació del personal docent, els plans d'estudi, el contingut dels manuals i dels cursos i d'altres materials pedagògics, com les noves tecnologies de l'educació.
- Al nivell internacional els organismes multilaterals han de garantir la protecció dels drets humans, la protecció de les minories, la protecció en conflictes armats, la protecció ambiental, entre d'altres.
També al pla internacional és especialment rellevant el paper que ha jugat la UNESCO, en la promoció de l'educació i la cultura de pau. Des de 1945 fins ara, la UNESCO ha proposat diferents documents i accions orientades a la recerca de la pau. La constitució d'aquesta organització estableix que "contribuir a la pau i a la seguretat estretint, mitjançant l'educació i la cultura, la col·laboració entre les nacions amb la finalitat d'assegurar el respecte universal a la justícia, a la llei, als drets humans i les llibertats fonamentals que sense cap distinció, la Carta de les Nacions Unides reconeix a tots els pobles del món." (UNESCO, 1945).
Específicament, en referencia a l'educació s'han considerat com el millor instrument per desenvolupar els aspectes de la pau. Això, ha portat a la revisió i millora de materials d'ensenyament; creació i establiment de seminaris i reunions en torn a l'educació per la pau a nivell mundial; publicació de diferents materials pedagògics e informatius. Igualment la UNESCO ha considerat dos aspectes a tenir en compte en l'Educació per la pau visualitzats als plans de "Desenvolupament de l'educació per la comprensió, la cooperació i la pau internacionals" aplicat a partir de 1986 el qual, proposava que l'educació ha de ser un programa permanent al llarg del cicle vital de l'ésser humà. Segons Monclús & Sabán (1999) l'educació permanent s'ha considerat com "un procés continu que, començant des de la primera infantesa, s'estén al llarg de tota la vida sencera i engloba totes les formes, tots els tipus i tots els nivells d'educació, molt més allà de l'anomenada educació formal" (p. 87).
I el segon aspecte, denominat Gran Programa II correspon a "L'educació per tots". Aquest fa referencia a la democratització de l'educació la qual, proposa que, l'educació és per a tots i totes. Així mateix, compren que es important crear un ambient estable i pacífic entre i en les nacions per assegurar unes condicions bàsiques on puguin ocupar-se els següents objectius:
- Una acció basada en el reconeixement de que l'educació ha d'estar dirigida a tots els nivells i a totes les seves formes i que dispensi els coneixements necessaris que permetin a cada individu, infant o adult, prendre consciència dels problemes que concerneixen respecte els drets humans i dels pobles, principalment referits a la lliure determinació, a la independència, a la llibertat dels pobles, a l'eliminació de les seqüeles del colonialisme, del racisme i dels apartheid, així com aquells problemes referits al desenvolupament.
- Els continguts cognitius de tal educació, comporten un important component ètic, tendiran no només a una millor comprensió de la necessitat d'un manteniment de la pau com una condició de supervivència de la humanitat, sinó també a un coneixement d'altres qüestions relacionades, tals com els perills de la guerra i la producció d'armament nuclear, químic o biològic; els costos de la carrera d'armament nuclear i la necessitat d'utilitzar fons que podrien dedicar-se a fins pacífics; les interrelacions entre les qüestions de pau, del desenvolupament i dels drets humans; la necessitat d'investigar sobre les causes de les guerres i de les tensions, i els mitjans per evitar-les.
(UNESCO 1983, p. 269).
Propostes mundials de la UNESCO en educació per la pau:
- Les Escoles Associades a la UNESCO.
A 1953 es va crear un Pla d'Escoles Associades (PEA) amb la finalitat de promoure l'educació per la pau. A nivell mundial ha sigut desenvolupat en més de 120 països, revolucionant el concepte d'educació i incloent les perspectives cognitives, socioafectives i d'interdisciplinarietat. Així mateix, gràcies a la seva aplicació, els docents han tingut formació en educació per la pau i s'han convertit en multiplicadors de la necessitat d'incorporar aquest model als cercles oficials d'ensenyament en diferents països: Colòmbia, Corea, Alemanya, Bulgària, Finlàndia, Trinitat i Tobago, Argentina i Espanya entre altres.
- Programa Restauración Calle.
La Fundació Paz y Bien és una entitat sense ànim de lucre ubicada a la ciutat de Cali, Colòmbia. Compte amb diferents programes duts a terme pel treball amb nens i joves de la comunitat d'Aigua Blanxa (un dels indrets més violents de la ciutat). Un d'ells és el Programa Cases de Restauració Juvenil de Francisco Esperanza, per mitjà del qual, s'intervé en el conflicte juvenil violent mitjançant una aproximació pedagògica que apunta a la restauració de relacions, fent-ho específicament en quatre escenaris: jove en conflicte, família, comunitat i societat. Aquí es treballa en diferents nivells, Prevenció, Atenció, Seguiment i Restauració al Carrer. Als tres primers nivells, per dur a terme el procés pedagògic s'ha treballat en tres eixos temàtics: Autonomia, Alteritat i Apoderament Polític. Per més informació:
http://www.fundacionpazybien.org/index.php?option=com_content&view=article&id=6
- All Around.org - aprendre a fer-ho millor - un programa amb múltiples propòsits. A la pàgina es troben materials de recolzament per l'estudi i una comunitat que s'ajuda mútuament. Per més informació entrar a: http://www.all-around.org/
- Footbag Iniciativa de Paz- dedicada a aprofitar amb alegria l'esport del footbag ("saco de Hacky") com un vehicle per la salut personal i integració cultural. Té com a objectiu promoure la pau al món mitjançant l'ensenyament i la promoció del joc cooperatiu, el lideratge entre els pares i la no violència entre els adolescents, esportistes i altres. Per més informació entrar a :ttp://valinet.com/~dbotkin/index.html
- Orient Mitjà Campament de la Pau per a nens - Seattle, WA, EUA. Per més informació entrar a: http://www.middleeastpeacecamp.org/
- Llavors de la Pau - un programa de camp als EUA que reuneixen a joves israelians i palestins. Per més informació entrar a:
http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&tl=es&u=http%3A%2F%2Fwww.seedsofpeace.org%2F&anno=2
Bibliografia
Assemblea General de les Nacions Unides (1999). Declaració sobre la Cultura de Pau. Recuperat el 15 novembre de 2010, de http://www.caub.org/index.php?option=com_content&view=article&id=986&catid=930
Cid, X.M., Dapía, M.D., Heras, P. & Payá, M. (2001). Valores transversales en la práctica educativa. Madrid: Editorial Síntesis S.A.
Martin-Baró, I. (1990). Psicología Social de la Guerra: trauma y terapia. UCA: San Salvador.
Martín-Baró, I. (2004). Psicología social desde Centroamérica (II). Sistema, grupo y poder. San salvador: UCA.
Monclús, A. y Saban, C. (1999). Educación para la paz. Madrid: Editorial Síntesis S.A.
UNESCO (1945). Constitución de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. Londres.