Immigració a Espanya

IMMIGRACIÓ A ESPANYA

Des de 1950 Europa no ha deixat de ser receptor d'immigració i actualment a la UE resideixen 11 milions d'immigrants regularitzats i s'estima que varis milions més d'il·legals. El comportament migratori dels països membres és, no obstant, heterogeni: la zona nord (Irlanda, Regne Unit, Finlàndia i Suècia) ha sigut molt dinàmica respecte a moviments migratoris; la zona central (Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França, Luxemburgo, Holanda i Àustria) és el principal focus d'atracció de la immigració que es dirigeix a Europa; la zona mediterrània (Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia) ha experimentat un canvi radical, donat que ha passat de ser proveïdora d'emigrants de la zona central a ser zona receptora d'immigrants procedents majoritàriament del nord d'Àfrica.

El patró migratori dels Estats Membres de la UE ha canviat al llarg de les dues últimes dècades. La reactivació econòmica dels vuitanta, la desintegració del bloc soviètic i la caiguda del mur de Berlin al 1989 es tradueixen en un augment dels fluxos migratoris cap a tota Europa Occidental, amb especial força durant la primera dècada dels noranta. La major part dels estrangers que durant l'última dècada s'han incorporat als països de la UE s'engloben a les categories d'asil/refugi i de reagrupament familiar. En clar contrast amb aquesta tendència general, els països meridionals, incorporats a la UE en el transcurs dels vuitanta i convertits per tant en frontera sud de la UE, presenten una immigració de caràcter principalment econòmic i demogràfic.

Espanya, un país de destí

Espanya fins fa pocs anys era un país emissor d'emigrants, molts espanyols han optat per immigrar per motius polítics o econòmics, és a partir dels anys 80 quan Espanya es transforma en un país de destí. Aquesta tendència es confirma a finals dels 90.

Entre 1975 i 1997 el nombre de residents estrangers en situació legal va experimentar un creixement notable: va passar de 165.000 fins a gairebé 610.000, el que va suposar una taxa de creixement anual del 10%

Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mentre que en 1981 hi havien a Espanya 198.042 estrangers, l'any 2000 arribaven ja a més de nou-cents mil, representat prop del 2.28% del total de la població espanyola. Pel 2005 ja representaven més del 8%, és a dir més de tres milions i mig d'estrangers censat a tot l'Estat Espanyol.

Segons l'últim balanç de l'Observatori Permanent de la Immigració, realitzat a data 31 de juny de 2009, a Espanya hi ha un total de 4.625.191 en situació regularitzada.

Espanya s'ha convertit amb el pas dels anys en el novè país de la unió Europea amb major percentatge d'immigrants, davant trobem països com Alemanya o Àustria. A més, a nivell mundial, Espanya és el desè país que, en nombres absoluts, posseeix més immigrants al seu territori, per darrera d'Estats Units, Rússia, Canadà, França o el Regne Unit.

S'ha vist històricament que la població migratòria sovint es concentra a les zones /regions on hi ha major dinamisme econòmic i per tant necessitat de mà d'obra, és per això que a Espanya la Comunitat de Madrid i la seva àrea d'influència, Catalunya i València són els principals assentaments d'estrangers.

Mª Antonieta Andión Herrero (Universitat Nacional d'Educació a Distancia) distingeix tres etapes pel cas espanyol.

La primer abarca el llustre 1980-85, amb una immigració majoritàriament europea (65%); però molts dels llatinoamericans (18%), africans i asiàtics (10%) podien argumentar raons polítiques

La segona (1986-99) està marcada pels canvis interns a Espanya- reestructuració del mercat del treball que provoca demanda de mà d'obra immigrant-, la seva entrada a la Unió Europea i , com a conseqüència, haver-se col·locat al punt de mira i país de destí de nova immigració. Entre 1986 i 1996 la població legalment resident s'ha incrementat en un 63%, i l'ocupació estrangera en un 150%

A la tercera (a partir del 2000), el fenomen immigratori es converteix en fet social: la temàtica "immigració" es converteix en noticia (mitjans de comunicació, presencia pública, interès d'organitzacions dedicades a immigrants, reconeixement oficial, etc.). El concepte de multiculturalitat es inserida a tot arreu: diaris, fòrums, congressos, organismes de l'Estat, fisonomia ciutadana.

Recordem que l'any 2000 comença amb els fets del poble Ejido; l'any següent sorgeix el programa GRECO (Programa Global de Regulación i Coordinación de Extranjería e Inmigración).

Com caracteritzar al col·lectiu immigrant adult a Espanya?

El col·lectiu d'immigrants a Espanya es presenta amb una diversitat que podríem esquematitzar com:

Grups de turistes residents, procedents de països occidentals europeus entre els que Espanya gaudeix de fama com a paradís càlid i assolellat. Sovint s'assenten en àrees costeres de comunitats com València, Alacant, Andalusia, Canàries, etc. Aquest tipus d'immigrants, que poden classificar-se com un col·lectiu de turistes amb alt poder adquisitiu, als que podem exemplificar amb grups d'alemanys, francesos, anglesos, etc., i altres ciutadans de la petita Europa, s'estableixen a Espanya atrets pel clima i les bondats d'aquest país.
Grups d'immigrants legals amb permís de residència, d'alt estatus molts cops procedents de països del primer món (Europa, Japó, EUA., Australià, etc.).
Grups de refugiats o asilats, poden tenir un alt nivell d'escolarització i compten amb un estatus legal i ajuda reconeguda d'organismes de Govern. Procedeixen d'àrees en conflicte i pel quals Espanya és només un país de trànsit, o almenys, d'estada transitòria fins a l'esperat retorn al seu país.
Grups d'immigrants, molts d'ells irregulars, procedents de zones europees en conflicte o de països del tercer món, en precària situació econòmica i amb dificultats d'inserció. En certs col·lectius d'aquest grup apareix l'analfabetisme.

La immigració per procedència

Segons l'estadística del Ministerio de Trabajo e Inmigración el col·lectiu de treballadors estrangers més nombrós és el marroquí (238.048). En segon lloc es situen els treballadorsromanesos, amb 227.690. en tercer i quart terme es situen els equatorians i colombians(218.718 i 132.643, respectivament).

Em cinquena posició es troben els d'origen peruà (80.281). en el cas total dels estrangers residents, no només de treballadors afiliats a la Seguretat Social, el cinquè lloc és ocupat per britànics, que no obstant ocupen entre els treballadors estrangers la desena posició. Aquestes cinc nacionalitats acumulen prop de la meitat dels treballadors estrangers a Espanya (47,77%).

Respecte a l'any anterior, tan sols tres de les quinze principals nacionalitats experimenten creixement: Bolívia (22,20%), Xina (11,25%) i Perú (2,60%). Tota la resta decreixen. Els portuguesos (-16,68%) i els equatorians (-14,80%) registren es descensos percentuals més acusats.

A l'última dècada, el creixement del nombre de treballadors afiliats en alta a la Seguretat Social s'ha vist influenciat per l'acusat increment que han experimentat els treballadors estrangers. Des de desembre de 1999 fins a la data de 2008, el nombre de treballadors ha crescut a 3.727.287 afiliats, dels quals 1.547.247 han sigut treballadors estrangers. Això suposa que el 41,51% del creixement total de la nova afiliació a la Seguretat Social s'ha degut a treballadors estrangers.

Els increments anuals de treballadors espanyols en alta laboral no arriben cap any dels estudiats al 4%. No obstant, el nombre de treballadors estrangers registra un increment interanual de mitjana superior al 20%, anotant-se el seu major creixement en 2005 (56,82%) i els espanyols a l'any 2000 (3,78%). En 2008 coincideixen ambdós grups en una disminució del nombre de treballadors, amb descensos del 4,99% per als estrangers i del 4,60% per als espanyols.

Les dades dels treballadors estrangers indiquen una evolució molt més irregular que la dels espanyols. Desprès d'increments anuals superiors al 30% entre 2000 i 2002, passen a créixer un 11% en 2003, un 16% en 2004, i d'allà al ja mencionat 56,82% en 2005 com a conseqüència del procés de Normalització de treballadors estrangers. A continuació el creixement es situa en percentatges més moderats, inferiors al 10% en 2006 i 2007, i es produeix un descens al llarg de l'any 2008.

A 31 de desembre de 2008, es comptabilitzen a Espanya 1.882.223 treballadors estrangers afiliats i en alta laboral a la Seguretat Social, el que representa el 10,28% del total de treballadors en alta d'aquella mateixa data. En 1999 els treballadors estrangers tan sols suposaven el 2,30%, pel que la proporció de treballadors estrangers respecte al total s'ha multiplicat per 4,5 en una dècada.

Els estrangers provinents de la Unió Europea sovint es concentren en àrees costeres de comunitats com València, Alacant, Andalusia, Canàries, Balears, etc. Segons les dades del INE (Institut Nacional d'Estadística), es desprèn que busquen gaudir d'un clima més agradable. Els britànics estan majorment a Alacant i Màlaga, i els alemanys prefereixen Balears i Canàries.

Al cens de 2005 les regions amb menor percentatge d'immigrants eren Extremadura, Astúries i Galicia; mentre que el 44,81% dels immigrants a Espanya es repartien només en tres províncies: Barcelona, Alacant i Madrid. Al 2009 la província d'Alacant tenia el major percentatge d'immigrants de país, segons l'INE: - San Fulgencio (Alacant) era la localitat espanyola amb major proporció d'estrangers, el 77,58% de la seva població.

Els municipis espanyols de més de 10 mil habitants (tots ells a Alacant) amb major nombre d'immigrants, eren:
- Rojales: on el 65,25% del seus habitants eren immigrants

- Teulada contava amb el 60,37% d'estrangers

- Calpe un 58,61%

- En Jávea el 51,22% d'habitants eren estrangers

- I en Alfaz del Pi del total de la seva població, el 50,89% era immigrant

- Torrevieja (Alicante) era el municipi espanyol de més de 50 mil habitants amb major proporció d'estrangers, el 47,65%, de un total de 84.348 habitants

Dins de les dades del Cens, veiem que la capital de província amb major percentatge d'estrangers, en 2009, va ser Castelló de la Plana ( Comunitat Valenciana) on dels seus 167.455 habitants el 15,23% és d'origen estranger. Encara que la immigració a Espanya és variada, la distribució geogràfica depèn molt de la nacionalitat de l'immigrant, viem alguns exemples:

A Catalunya i Madrid dos terços de la comunitat immigrant és d'origen iberoamericà i africà, tenint en compte que a Catalunya hi ha el doble d'africans que de llatins, mentre que a Madrid passa just el contrari.
Casi la meitat de romanesos residents a Espanya es reparteixen entre Madrid i Castelló
A Catalunya i Andalusia la colònia més nombrosa és la marroquina
Del total de paquistanesos residents a Espanya, el 75,51% es concentren a Catalunya
La majoria d'equatorians es reparteixen entre Madrid, Barcelona i Murcia
A Espanya la majoria d'immigrants és d'origen iberoamericà: 36,21% del total empadronat
Els procedents de la Unió Europea estan en el segon lloc amb el 34,45% mentre que els provinents del nord d'Àfrica són el 14,83%

¿ A quins sectors treballen els immigrants?

El principal motiu pel qual les persones venen a Espanya és la recerca de treball, per això el 51,91% d'estrangers residents tenen entre 20 i 39 anys. En 2005 els sectors econòmics que més ocupaven immigrants eren els serveis (59%) i la construcció (21%), mentre que a la industria i l'agricultura la proporció era menor. Però, un cop més, hem de tenir en compte la nacionalitat:

Per als provinents de la UE predomina l'ocupació als sectors financer i comercial.
Per les persones d'iberoamericà l'ocupació principal és el servei domèstic i l'Hosteleria.
Els que arriben d'Europa de l'est sovint desenvolupen més tasques a la construcció.
Els marroquins tendeixen a treballar al sector primari de l'economia.

Això ha repercutit favorablement a les afiliacions a la Seguretat Social: entre 2001 i 2005 prop del 45% d'altes eren de treballadors estrangers. Això significa també que ha aportat significativament al creixement del PIB (Producte Interior Brut) espanyol i a altres àrees fiscals.

Ja que l'ocupació d'estrangers s'ha concentrat en sectors on l'oferta de mà d'obra nacional era escassa, el flux migratori ha contribuït al desenvolupament d'aquests: construcció, agricultura, hostaleria, llar, entre altres; ajudant a que petites empreses espanyoles continuen amb la seva activitat. Això es tradueix en que, en general, van contribuir positivament a l'estat de benestar d'Espanya.

La majoria dels treballadors immigrants treballen a sectors determinats per les seves condicions laborals. Sectors als que els treballadors espanyols no volen treballar, sovint són sectors de molta precarietat, salaris baixos, molta duresa: construcció, servei domèstic, hosteleria, camp i alimentació, neteja...

Per sector d'activitat, s'observa com el sector de la construcció (16,73%) i el de l'agricultura (1,24%) tenen major pes entre els treballadors estrangers que entre els espanyols (8,49% i 0,58% respectivament). Al contrari succeeix amb el sector serveis (70,97% entre els estrangers i 74,52% entre els espanyols) i el sector industrial (11,06% i 16,42% respectivament).

LEGISLACIÓ

Drets dels treballadors immigrants

L'Estatut dels Treballadors i els convenis col·lectius reconeixen la igualtat en els drets laborals entre tots els treballadors, no obstant a la pràctica persisteixen formes de discriminació tant per l'accés a alguns sectors de l'activitat com per la promoció dins de les empreses. Moltes vegades, els empresaris s'aprofiten de la situació d'inestabilitat que provoca la Llei d'Estrangeria per imposar condicions laborals i salarials a la baixa. A pesar de que les NN.UU han aprovat la Convenció de Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants i els seus Familiars, Espanya és un dels països que no ha ratificat aquesta convenció.

Els drets fonamentals

Tradicionalment s'ha considerat que l'estatus constitucional de l'immigrant venia determinat a l'article 13 del Text Constitucional, al establir:

1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertat públiques que garanteixen el present Títol en els termes que estableixin els Tractats i la llei" (http://www.urjc.es/z_files/ab_invest/Comite_Etica_Investigacion/Legislacion/Constitucion.pdf)

tradicionalment, Espanya ha sigut un país d'emigració, pel que la producció legislativa s'ha centrat en aquest àmbit, mentre que la legislació relativa a l'estrangeria era fragmentaria. El primer intent de pal·liar això va donar-se a la Llei Orgànica 7/1985, de 1 de juliol, sobre Drets i Llibertats dels estrangers, que va ser fortament criticada pel seu tractament policial del fenomen migratori, la seva regulació restrictiva en matèria de drets dels estrangers i la deficient tècnica legal que mostrava.

Espanya, que anava a ingressar llavors a la Comunitat Europea, tractava d'evitar convertir-se en la porta d'entrada al continent: algunes organitzacions socials van denunciar que es tractava de la norma més dura d'Europa.

La llei va ser objecte de recurs d'inconstitucionalitat, resolt per la Sentència del Tribunal Constitucional 115/1987, de 7 de juliol que va anular diversos preceptes de la norma i va marcar un canvi en la doctrina constitucional en matèria d'estrangeria cap a una línia més progressista. Les deficiències de la Llei i la transformació del fenomen migratori a Espanya a finals dels anys 80 i als 90 va mostrar la necessitat d'una nova llei adaptada a les circumstancies.

La Llei d'Estrangeria a Espanya és molt restrictiva en matèria de reconeixement dels drets fonamentals, sobre tot per les persones en situació irregular. Des de l'any 2001 estan suprimits drets fonamentals reconeguts a la Carta Magna per totes les persones al marge de la seva situació administrativa. Estan suprimits els drets de reunió, d'associació, de manifestació, de sindicalització i de vaga. També està limitat el dret a l'atenció jurídica gratuïta. A les modificacions del 1003 de la Llei d'Estrangeria, s'eliminen de forma subtil altres drets fonamentals, com el dret a la intimitat, el dret a la sanitat i el dret a la educació en l'etapa gratuïta i obligatòria.

La Llei Orgànica 2/2009, de 11 de desembre, és reforma de la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

La Nova Llei d'Immigració es va aprovar al Congrés de Diputats.

la llei manté aquells articles que restringeix els criteris per a la Reagrupament familiar allargant-se a 5 anys la residencia legal d'aquells immigrants que desitgin portar als seus ascendents i només si són majors de 65 anys, mentre que fins ara era possible sol·licitar la reagrupament amb un any de residència legal i sense límit d'edat per part dels ascendents.
S'estableix com necessari un "informe d'integració" emès per les Comunitats autònomes on s'estableixin els esforços d'integració per part de l'immigrant (com l'aprenentatge de la llengua espanyola, etc.); que seran tinguts en compte a l'hora de sol·licitar una reagrupament familiar, renovació de la residència temporal, de llarga duració, per arrelament o nacionalitat.
En relació als immigrants sense papers que arriben a Espanya, el màxim temps d'internament passa de 40 a 60 dies i permetrà que les ONG ingressin als Centres d'Internament d'Estrangers i tant elles com les Comunitats assumeixin la tutela dels menors estrangers no acompanyats.

S'apliquen sancions a aquelles persones que propicien la permanència il·legal d'immigrants amb multes de fins 10.000 euros, ja sigui per donar treball o mitjançant la carta d'invitació que necessiten nombrosos immigrants de països llatinoamericans que desitgin ingressar a Espanya.

Un altre punt que ha generat polèmica són les restriccions en l'empadronament d'immigrants que no tinguin de residència, aquesta mesura evitarà que els immigrants puguin tenir accés als serveis educatius o sanitaris.

Les conseqüències de la immigració

En els últims anys la immigració ha sigut el factor clau de l'augment poblacional d'Espanya, al representar entre el 75,6% i el 92,8% del creixement anual entre 2002 i 2008, segons les dades de l'INE. Això ha fet possible que es freni la tendència del nostre país cap a l'envelliment demogràfic.

Segons la projecció realitzada per l'INE, el flux migratori es reduirà als pròxims anys, passant del màxim històric de 958.000 immigrants anuals registrats en 2007 a 345.000 en 2012. A partir de 2012, la projecció fixa un horitzó de 400.000 immigrants en 2018 prevenint una evolució estable del flux d'entrada de població procedent de l'estranger fins a l'any citat.

L'arribada d'immigrants ha repercutit favorablement en el total d'afiliacions a la Seguretat Social: casi el 45% de les altes registrades entre 2001 i 2005 corresponen a treballadors estrangers. Per altra banda l'ocupació estrangera s'ha concentrat principalment a sectors on l'oferta de mà d'obra nacional resulta escassa. Sense l'arribada d'immigrants hagués sigut impossible mantenir el ritme de l'activitat en sectors com l'agricultura o la construcció. El treball dels estrangers ha sigut una de les causes més importants de l'augment del PIB, tant nacional com per càpita.

FONTS

http://www.adeit.uv.es/inmigracion2007/index.php
http://www.ciudadaniaexterior.mtin.es/es/normativa/normativa.htm

http://www.iesam.csic.es/doctrab2/dt-0218.pdf

http://www.inmigracionclm.org/upload/69/02/la_inmigracion_en_espana.pdf
http://casus.usal.es/inmed/documentos/es01_esp.pdf
http://www.ces.es/informes/2004/inf0204.pdf

http://www.upv.es/dla_revista/docs/art2006/Art_MaAntonieta_Andion.pdf
http://www.realinstitutoelcano.org/wps/wcm/connect/77072c804408eba09153f77015846f3f/DT30-2010_Collantes_Pinilla_S%C3%A1ez_Silvestre_impacto_demografico_inmigracion_espana_rural_despoblada.pdf?MOD=AJPERES&CACHEID=77072c804408eba09153f77015846f3f

http://www.espagnolfacile.com/

http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Inmigra/Cuantos.htm

http://www.colectivoioe.org/ficheros_externos/Inmigrantes,%20trabajadores,%20ciudadanos:%20una%20vision%20de%20las%20migraciones%20desde%20y%20hacia%20Espana_Inmig-trabaj-ciudadanos_texto.pdf

http://www.colectivoioe.org/ficheros_externos/Inmigrantes,%20trabajadores,%20ciudadanos:%20una%20v Mª Antonieta Andión Herrero

Universidad Nacional de Educación a Distancia

ision%20de%20las%20migraciones%20desde%20y%20hacia%20Espana_Inmig-trabaj-ciudadanos_texto.pdf

http://migracion.jornada.com.mx/migracion/opinion/las-migraciones-internacionales-en-un-mundo-globalizado

http://dcpis.upf.edu/~ricard-zapata/informe_DH

http://www.educacionenvalores.org/spip.php?article36_%20Valladolid_2005.pdf