CULTURA DE PAU
"La mateixa espècie que ha inventat la guerra és igualment capaç d'inventar la pau"
Manifest de Sevilla, 1986
En principi convé precisar el significat de «cultura de pau».
Las Nacions Unides defensen la cultura de pau com «el conjunt de valors, actituds, tradicions, comportament i models de vida, fundats en el respecte i la vida, el refús a la violència i la promoció i pràctica de la no violència mitjançant l'educació, el diàleg i la cooperació... » (Assemblea General de las Nacions Unides: Sessió de clausura de la sessió 53, 1999, p.2)
La cultura de pau llavors, es basa en els principis enunciats a la Carta de les Nacions Unides i « en el respecte dels drets humans, la democràcia i la tolerància, la promoció del desenvolupament, l'educació per la pau, lliure circulació de la informació i la major participació de la dona com a enfocament integral per revenir la violència i els conflictes, i que es realitzin activitats encaminades a crear condicions propicies per l'establiment de la pau i la seva consolidació» (A/RES/52/13, el 15 de gener de 1998, § 2)
¿Com es converteix el concepte de cultura de pau en realitat? En altres paraules, ¿com es transformen les idees i els ideals que conté l'expressió «cultura de pau» en polítiques públiques i actes individuals que modifiquin la vida en totes les seves facetes?
La construcció de la «cultura de pau» no és fàcil en una societat sotmesa constantment sota conflictes i amenaces violentes i cruels enfrontaments bèl·lics. Per aquest motiu, això suposa un esforç generalitzat per modificar mentalitats i actituds amb ànims de promoure la pau. Significa transformar els conflictes, prevenir els conflictes que puguin engendrar violència i restaurar la pau i la confiança en poblacions que emergeixen de la guerra. Però el seu propòsit transcendeix dels limitis dels conflictes armats per fer-se extensiu també a les escoles i als llocs de treball del món sencer, els parlaments i les sales de premsa, les famílies i els llocs recreatius.
UN MOVIMENT MUNDIAL
Forjar una cultura de pau és fer que els nens i els adults comprenguin i respectin la llibertat, la justícia, la democràcia, els drets humans, la tolerància, la igualtat i la solidaritat. Això implica un refús col·lectiu a la violència, i implica també disposar dels mitjans de comunicació i la voluntat de participar en el desenvolupament de la societat. El concepte de cultura de pau aglutina a interlocutors dels sistema de les Nacions Unides i moltes altres instàncies. Les amenaces que pesen sobre la pau revesteixen moltes formes diferents, des de la manca de respecte pels drets humans, la justícia i la democràcia fins a la pobresa o la ignorància. La cultura de pau és una resposta a totes les amenaces, una recerca de solucions que no poden imposar-se des de l'exterior sinó que han de provenir de la pròpia societat.
Les solucions depenen de la intervenció conjunta i enfronten homes i dones molt diversos de tots els sectors de la societat. La cooperació entre països en tots aquest àmbits poden aportar l'estabilitat i l'ajuda necessària per obtenir resultats més duradors. Fundar una cultura de pau, en suma, és una empresa que rabassa la responsabilitat de un sector, una comunitat, una regió o una nació concreta per cobrar un caràcter universal.
ORÍGENS I DOCUMENTS IMPORTANTS SOBRE LA CULTURA DE PAU
Ha sigut en el segle XX, desprès de la signatura de les parts que van posar fi a les guerres mundials, quan es va començar a prendre consciència de la importància de que fos reconeguda amb tot el seu potencial com un instrument de gestió i transformació de les entitats humanes, i va ser a partir d'aquests moments quan, en cert sentit, es va començar a parlar d'una Cultura de Pau.
L'interès per construir una cultura de pau apareix al 1989. Des d'aquesta data, la UNESCO inicia nombroses activitats aconseguint objectius importants.
Efectivament, la idea d'una cultura de pau es va elaborar per primer cop al "Congrés Internacional sobre la pau en la ment dels homes", que es va celebrar en Yamuskro (Costa d'Ivori), a Juliol de 1989.
El Congrés va instar a la UNESCO a "contribuir a la construcció d'una nova concepció de la pau, mitjançant el desenvolupament d'una cultura de la pau, fundada en els valors universals de respecte a la vida, la llibertat, la solidaritat, la tolerància, els drets humans i la igualtat entre dones i homes".
La Declaració de Yamusukro va apel·lar a la UNESCO per que promogués l'educació i la investigació, i desenvolupa propostes per que es "reforces l'aplicació dels instruments internacionals existents i potencials relacionats amb els drets humans, la pau i la seguretat estretint, mitjançant l'educació, la ciència i la cultura, la col·laboració entre les nacions". El paper de la UNESCO es percebut com una part integral de la responsabilitat global de la família de les Nacions Unides de contribuir a l'edificació de la pau.
La cultura de pau no és només una idea. Anys més tard:
- A l'octubre de 1992, el Consell Executiu de la UNESCO en la seva 140ª reunió va debatre un programa operacional per la promoció d'una cultura de pau;
- Al febrer de 1994, el Director General de la UNESCO va crear la Unitat del Programa Cultura de Pau sota la seva directa dependència;
- La Resolució 52/15 del 20 de novembre de 1997, a la qual es proclama l'any 2000 "Any internacional de la Cultura de Pau" i es planteja el "Fórum Barcelona 2004"
- La Resolució 53/25 del 10 de novembre de 1998, a la qual es proclama el període 2001-2010 com el "Decenni Internacional d'una Cultura de Pau i No violència per als Nens del Món".
Al Programa d'Acció d'aquests 10 anys es destaca sobre tot un clar objectiu, "enfortir el moviment mundial en pro d'una cultura de pau", el que per a nombrosos autors constitueix l'espai i la columna vertebral de la convivència plural i democràtica, i converteix la Cultura de la Pau en el marc adequat per a ciutadania.
-La Resolució 53/243 del 6 de octubre de 1999.
A aquest document titulat "Declaració i Programa d'Acció sobre una Cultura de Pau", l' Assemblea General fa al·lusió i emfatitza la Carta de les Nacions Unides, a la Constitució de l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura, a la Declaració Universal dels Drets Humans i reconeix que «la pau no es només l'absència de conflictes».
Aquesta Resolució està conformada per 9 Articles e inclou un Programa d'Acció amb objectius, estratègies i agents principals i una consolidació de les mesures a adoptar tots els agents pertinents als plans nacionals, regionals i internacional, en el qual es parla de mesures per promoure una Cultura de la Pau per mitjà, principalment de l'educació.
En aquest document es fa una crida a tots (individus, grups, associacions, comunitats educatives, empreses e institucions) a realitzar la seva activitat quotidiana amb un compromís consistent basat en el respecte per totes les vides, el refús a la violència, la generositat, l'enteniment, la preservació ambiental i la solidaritat.
-L'any 2000 va ser una data màgica gracies a l'elaboració del Manifest 2000 que pretenia motivar cap una Cultura de Pau.
El Manifest es va traduir a més de 50 idiomes i al finalitzar l'any 2000 es van comptabilitzar més de 74 milions de signatures procedents de tot el món, més del 1% de la població mundial.
El Manifest 2000 que va aixecar la bandera de la pau va ser redactat per un nombre important de premis Nobel i els seus sis punts corresponen, en gran part, amb els valors de llibertat, igualtat, solidaritat, tolerància, respecte a la natura i responsabilitat comú.
-Al 2001 amb la celebració d'inici del "Decenni Internacional d'una Cultura de Pau i No Violència per als Nens del Món" es pretén de manera general «enfortir l'iniciat moviment mundial a favor d'una cultura de pau» i en funció d'aquest objectiu organitzar activitats concretes per implicar a la participació activa a les organitzacions civils i governamentals plantejant-se com quelcom fonamental la sensibilització de tots els ciutadans.
COORDINAR UNA CULTURA DE PAU I TRANSMETRE EL MISSATGE
Les activitats relacionades al projecte de cultura de pau exigeixen que tots els sectors i unitats de la UNESCO, tant a la Seu com fora d'ella, coordinen el seu treball. La Unitat de Coordinació vela per que tots els sectors -educació, comunicació, cultura i ciències, especialment ciències socials- participin als programes i responguin concertadament a les necessitats dels Estats Membres. Així, aquesta unitat impulsa i crea fortes relacions de col·laboració dins de la UNESCO, buscant al mateix temps altres interlocutors externs a l'Organització. Per efectuar el seguiment del moviment en favor d'una cultura de pau s'ha concebut un sistema de xarxes i informació.
Els sectors de la UNESCO participen en l'elaboració de projectes nacionals de cultura de pau, tant a la Seu com fora d'ella, en totes les fases d'un projecte, des de la seva concepció i execció, fins a la seva avaluació. Les col·laboracions de caràcter temàtic poden transcendir l'àmbit estrictament nacional i englobar a molts Estats Membres, encara que cada programa nacional conservi la seva individualitat.
La UNESCO és conscient de la necessitat de buscar fora de les seves pròpies estructures altres interlocutors capaços de prestar suport a les iniciatives en favor de la cultura de pau, ja sigui en altres organitzacions intergovernamentals o en grups no governamentals que ja treballin sobre el terreny. S'elaboren projectes conjunts destinats a diferents col·lectius: joves, dones, parlamentaris, alcaldes, mitjans de comunicació de masses i mitjans "paral·lels", dirigents religiosos, caps tradicionals, forces armades, etc.
L'educació és la punta de llança de les activitats de promoció d'una cultura de pau. L'Organització porta anys elaborant programes per ajudar als Estats Membres y als seus propis associats a introduir, a la planificació dels seus programes d'ensenyament formal i no formal, polítiques i principis d'acció favorables a la ciutadania democràtica i als drets humans.
La UNESCO segueix fomentant l'elaboració d'estratègies nacionals d'ensenyament formal i no formal que serveixin per consolidar la pau i sensibilitzar a la opinió pública sobre la necessitat d'adoptar noves mentalitats i normes de conducta en ares de la pau. Dins de l'Organització, la Divisió de Drets Humans, la Democràcia i la Pau reforcen els esforços dels Estats Membres en aquest terreny, ajudant-los a elaborar i aplicar programes nacionals d'ensenyament dels drets humans. En estreta col·laboració amb el Comitè Consultiu sobre l'Educació per la Pau, els Drets Humans i la Democràcia, l'enteniment Internacional i la Tolerància, l'Organització fomenta la incorporació d'innovacions als programes i continguts educatius, així com la millora dels mètodes didàctics.
La cultura de pau només pot tenir èxit en un context d'enteniment mutu i de concepció oberta i activa de la diversitat. Conscient d'aquesta realitat, la UNESCO té la intenció de reforçar les xarxes regionals de promoció de la tolerància i crear noves xarxes. Per això, prepara material didàctic i útils pedagògics centrats en la tolerància i contribueix a la seva difusió a gran escala, forja noves relacions de col·laboració en el camp de l'educació per la tolerància, intenta que els programes sobre la tolerància trobin eco entre un nombre creixent de joves i elabora, en col·laboració amb mitjans de comunicació locals, programes audiovisuals sobre la tolerància.
CULTURA DE PAU: UN CONCEPTE EN EVOLUCIÓ
Encara que els seus principis fonamentals són clars, la «cultura de pau» és un concepte complex que encara segueix evolucionant i desenvolupant-se com a resultat de la pràctica. La cultura de guerra s'ha introduït a tots els aspectes del comportament humà, fins i tot de maners de les que no som conscients.
Per tant, una cultura de pau també transformarà tots els aspectes del comportament humà, tant individual com institucional, de forma que encara no poden ser totalment previsibles.
La UNESCO és plenament conscient de la necessitat de recolzar un moviment mundial que està transformant fermament una cultura de violència per una cultura més propicia per la pau. L'Organització considera que a la família de les Nacions Unides ella ocupa un lloc estratègic per promoure, enfortir i difondre aquest missatge de pau i comprensió mútua amb el que s'identifica la cultura de pau.
El desafiament més immediat i visible és trobar nous mètodes per enfrontar els problemes creats per l'actual situació mundial. La UNESCO està reorientant les seves estratègies operacionals tenint en compte aquesta situació, i està buscant maneres noves i apropiades per reforçar els constructes de la pau a la ment dels homes i les dones.
Com s'ha dit fins ara, una cultura de pau es basa en valors, actituds, comportaments i estils de vida que reforcen la no violència i el respecte dels drets i les llibertats fonamentals de cada persona. Ella depèn de la observació o l'acceptació del dret de les persones a ser diferents i dels seu dret a una existència pacifica i segura dins de comunitats.
El moviment d'una cultura de pau, com un gran riu, es nodreix de diverses corrents, de cada tradició, cultura, llengua, religió i perspectiva política. El seu objectiu es un món en el que les cultures que constitueixen aquesta riquesa visquin juntes en una atmosfera marcada per la comprensió, la tolerància i la solidaritat intercultural.
La creació d'una cultura de pau es caracteritza per la coparticipació i la lliure circulació de la informació. El secret, les restriccions a la llibertat d'informació o expressió, així com l'ús exclusiu del coneixement per obtenir beneficis i poder van formar part d'una cultura en la que "l'altre" es percebut com objecte d'explotació o enemic potencial. Per consegüent, les mesures que asseguren la transparència constitueixen una important contribució.
Una cultura de pau no es pot imposar des de l'exterior. Es tracta d'un procés de llarga durada que creix a partir de les creences i les accions de les pròpies persones, i es desenvolupa de manera diferent a cada país i regió, depenent de la seva historia, cultura i tradició. Per tant, la informació sobre les iniciatives d'una cultura de pau i altres activitats rellevants han de ser accessibles a cada regió i país per que siguin utilitzades a mesura en que son adequats per a ells.
La plena participació i enfortiment de les dones, és essencial per desenvolupament d'una cultura de pau. La cultura de guerra imposà a la dona una sèrie de desafiaments i desavantatges. Mare sola, proveïdora única, objectiu civil, refugiada, ciutadana desproveïda de poder, vídua, òrfena,; tots aquests són els papers que les dones han estat obligades a assumir. El coneixement i les competències per sobreviure que les dones han desenvolupat, tot i els obstacles, són essencials per a la reconstrucció de societats viables i comunitats estables. Les dones tenen un profund interès en una cultura de pau i són co-participants importants en el procés de restauració i reconciliació als nivells local, nacional i internacional.
Mentre que la cultura de guerra promou la solidaritat contra un enemic constituït per un altre grup, o nació, la cultura de pau promou la solidaritat de tota la gent contra les amenaces comunes a la seva seguretat. Ella demanda a cadascun que vegi a l'altre com un aliat en una lluita col·lectiva per la pau i que cadascun treballi amb l'altre per consolidar e implementar les seves respectives accions de pau.
En síntesi, una cultura de pau és un cos creixent de valors, actituds, comportament i estils de vida compartits basats en la no violència i el respecte als drets i les llibertats fonamentals, en la comprensió, en la tolerància i la solidaritat, i en la coparticipació i la lliure circulació d'informació, així com en la plena participació i enfortiment de les dones. Si be no nega els conflictes que emergeixen de la diversitat, exigeix solucions no violentes i promou la transformació de la competició violenta en cooperació per al compliment d'objectius compartits. És tan una visió com un procés multidimensional i global, que està articulat amb el desenvolupament d'alternatives positives a les funcions prèviament desensenyats per la guerra i el militarisme (Document de treball preparat pel Programa Cultura de Pau (CPP) UNESCO-Manila, las Filipines, Novembre de 1995).
Fonts:
http://www.unesco.org/cpp/sp/proyectos/cppinfo.htm
http://www.doredin.mec.es/documentos/008200430100.pdf
http://www.ciudadaniamundial.org/cultura_de_paz.htm