3.1. Cleòpatra, una reina egípcia a l'Alexandria dels Ptolomeu
Després de l'annexió d'Egipte a l'imperi d'Alexandre, la nissaga dels Ptolomeu convivia al costat d'una elit de costums gregues, allunyats de la realitat d'un país de tradicions, llengua i lleis mil•lenàries; només Cleòpatra VII va tenir plena coneixença de la cultura del seu poble. Va convertir Alexandria en un gresol mestís de civilitzacions.
NÚRIA CASTRO, egiptòloga i arqueòloga. Especialista en vida quotidiana del Museu Egipci de Barcelona; de Fent Història-Associació Catalana d'Estudis Històrics
6 de febrer de 2012
3.2. La dona càtara
La dona medieval noble era culta, formada i sensible. Les croades li van permetre ser mestressa del seu destí, una oportunitat que no va desaprofitar, i la doctrina càtara la va convertir, almenys en teoria, en un ésser igual a l'home. Aquesta incipient emancipació femenina la trobem també en el moviment trobadoresc sorgit a les corts occitanes del segle XII. Clourem la conferència amb algunes de les poesies més belles d'aquest món fetes per «trobairitz», musicades i cantades pel grup Tronadissa.
MONTSERRAT RIUS, professora d'història i escriptora, experta en el país càtar
13 de febrer de 2012
3.3. La dona romana
«Lucrècia contra Lèsbia: de la matrona exemplar a la noieta llibertina» analitzarà l'evolució de la dona a l'antiga Roma per mitjà del llegat que ens ha pervingut gràcies a les fonts literàries i als testimonis de la cultura material. Revisarem com es construeix el model ideal femení i com la realitat s'encarrega d'adaptar-lo als costums, les característiques i les maneres de fer que són propis de cada moment històric. Fins arribar a la involució que, en aquest sentit, representa el cristianisme, veurem els trets definidors i genuïns del paper social, cultural, econòmic i ideològic exercit per la dona romana tant en l'esfera pública com en l'àmbit privat.
MÓNICA MIRÓ, llicenciada en Filologia Clàssica, Filologia Romànica i màster en Història de les religions; consultora i tutora dels estudis d'Humanitats i Filologia Catalana de la UOC
20 de febrer de 2012
3.4. Les dones sàvies, un renaixement femení?
Durant el Renaixement florí un grup de dones cultes, les «docta puellae», llatinistes, músiques, pintores, científiques o poetesses. Dones que van seguir l'estela de les seves predecessores ens van indicar el camí a les dones d'avui dia.
ISABEL GASCÓN, llicenciada en Història, membre de Fent Història-Associació Catalana d'Estudis Històrics
27 de febrer de 2012
3.5. Amor, sexe i desig a l'islam
Sabeu que hi ha veritables tractats sexuals a la religió musulmana? Els líders de l'islam, de la mateixa manera que s'han ocupat dels aspectes espirituals, han creat sorprenents manuals d'instruccions sobre els instints bàsics.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
5 de març de 2012
3.6. Les dones saharianes
Després de l'ocupació del Sàhara Occidental, la dona sahariana va formar i organitzar els campaments de refugiats. Gràcies a l'ajuda internacional té les mateixes oportunitats que els homes per a formar-se i, si ho desitja, té accés a participar en tots els àmbits de la societat.
DDEM ESSAHARA, de l'Asociació Lagrima Saharaui
19 de març de 2012
3.7. Per què l'islam té fama de discriminar a les dones?
L'islam nasqué a la primera meitat del segle VII a partir d'una predicació recollida en l'Alcorà. La seva anàlisi el mostra com un text progressista que va representar un salt de gegant sobre l'estatus de les dones àrabs del moment...; però les interpretacions que es van fer les generacions posteriors varen tergiversar la seva doctrina amb visions masclistes que encara perduren en certs sectors.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
26 de març de 2012
3.8. Les dones en el mirall trencat de la Mediterrània
La visibilitat de les dones en el països arabo-musulmans, tant en l'àmbit de la política com en el laboral no es correspon a les expectatives que s'han produït en les darreres dècades, especialment en el camp educatiu. Les reformes com la de la mudawwana (estatut personal de les dones) en el Marroc o les Primaveres àrabs on les dones varen tenir un gran protagonisme, almenys mediàtic, s'ha desencantat amb la baixa participació parlamentaria després de les eleccions. El canvi de mentalitat és un factor lent que sense els canvis juridics dificilment tenen una real representació.
Mª ANGELES ROQUE, antropòloga i directora de la revista Quaderns de la Mediterrània de l'IEMed.
16 d'abril de 2012
3.9. La revolució de les dones a la Mediterrània: reflexionem sobre la situació actual
Les revoltes que van sacsejar l'any 2011 els països del nord d'Àfrica posen els drets de la Dona en un dilema. La primavera li obrirà camins cap a la llibertat o la condemnarà a una tardor de submissió en nom de la religió. Quins són els reptes de les últimes eleccions, guanyades pels islamistes en la seva majoria,sobre la situació de la dona?
EL KAISSA OULD BRAHAM, professora de llengua amaziga i periodista algeriana, de la Cabilia, vicepresidenta de l'entitat AGRAW (Assemblea Amaziga de Catalunya).
30 d'abril de 2012
3.10. Paraula en femení. La cultura del saló
Un dels fenòmens culturals europeus més fascinants del segle XVIII el constitueixen els salons literaris. Les dones hi brillaren amb llum pròpia, crearen noves formes de sociabilitat i un nou espai de llibertat cultural.
ISABEL GASCÓN, llicenciada en Història, membre de Fent Història-Associació Catalana d'Estudis Històrics
7 de maig de 2012